20 mayo 2008

Sessió doble

Estes són les dos últimes pel.lícules que he vist i m'han agradat, Las chicas de la lenceria , i Casual Day. Altres dos, Rebobine, por favor, i Una chica cortada en dos, no m'hanagradat gens, per aixó no conte res d'elles. Però si algú les ha vist podrieu dir-me que vos han semblat. Merci.

Las Chicas de la Lenceria.

Esta és una d’eixes pel.lícules que les distribuidores passen de distribuir perque no les consideren rendibles , tot i que tinguen darrere la participació i aplaudiments de festivals de cine, o en este cas, haja estat triada per a optar al Oscar a la millor película de parla no anglesa pel seu país, que és Suissa. Las chicas de la lencería es una cinta del 20006 i va arrasar en taquilla al seu país. Es la peli més taquillera de Suissa en els últims 25 anys. La pel.lícula narra la història de 4 veines d’un poblet de la regió suissa d’Emmental on es fa el formatge d’eixa denominació d’origen. (Imageneu un poblet tranquil de fortes convicciones religioses, i on mai passa res).Doncs a una d’elles, vidua des de fa 9 mesos li passa pel cap aprofitar els últims anys de la seua vida fent aquella ilusió que mai va poder cumplir, muntar una botiga de llenceria i confeccionar ella totes les peces. Ajudada per les seus amigues tracta de tirar endavant , quan tot el poble , i especialment el seu fill, retor de la comunitat, se li tiren damunt. Es un retrat en clau de comèdia d’una societat tancada on es veu que de vegades els majors són els que tenen esperit de joventut i els que encar tenen tota la vida per davant són uns amargats. Es també, sempre en clau de comèdia dolça, un alegat a favor de la llibertat d'opció.

Casual Day

El primer que he de dir d’esta pel.lícula es que té uns crèdits que criden l’atenció i aixó a mi ja em diu molt del que vaig a vore. Perque si a l’hora de dir els noms, tant artístics, com tècnics de la gent que participa, has posat carinyo, ho has cuidat,saps que el que ve a continuació va estar bé. I així és . Casual day té unes interpretacions molt bones (Luis Tosar, Alberto Sanjuán i Marta Atura, de lo milloret de l'actual panorama d'actors) , uns dialegs molt convincents i frescos, i uns primer planos que aconseguixen trasmetre els conflictes emocionals de cada un dels personatges. La pel.lícula és la història d’una practica empresarial que es diu Casual day i que no es altra cosa que els divendres trencar el ritme d’oficina i traslladar a un espai obert com es el camp les relacions laborals per millorar la procutivitat. El tema de l’ambició, el desig, la feblesa, en resum la condició humana, está darrere de tota el que va passant. Es el primer llarg del director Max Lemcke i tot fa pensar que haurem de seguir-li la pista.

1 comentario :

Anónimo dijo...

il mio pensiero era con "conejitas del payboy", e dopo erano quattro nonne anziane, porca madonna uguale sono stati fuoriusciti di Benidorm . CIVIDIAMO CARA.