29 octubre 2007

Un funeral de muerte


Hacía mucho tiempo que no veia comedia en la gran pantalla y el domingo el cuerpo me pedia reir, como se suele decir, a mandíbula batiente, así que entré a ver Un funeral de muerte. El hecho de que el director sea Frank OZ (La pequeña tienda de los horrores,¿Qué pasa con Bob? o In & out) me daba confianza y pagué los seis euros de la entrada.
El título te adelanta la trama ( que para eso sirven los títulos). Se trata de un funeral del cabeza de familia de una familia inglesa. La aparición del hijo prodigo, el misterio de una persona que nadie conoce y que trae consigo un secreto, la reunión de antiguos amigos, el choque de las estrictas normas de conducta britànicas con la vida real de las nuevas generciones,....todo eso se convierte en un entramado bien llevado con golpes divertidos y incluso con el savoir - faire de convertit una escena con excremento incluido en humor blanco.

Un funeral de muerte està en la línea de la comedia ligera inglesa ( Cuatro bodas y un funeral, Bridget Jones)y como en estas películas nos encontramos con un reparto exquisito. Actuaciones redondas de la escuela de teatro británica, una de las mejores. Resumiendo, una buena película, desenfadada y sencilla, para pasar un buen rato.

25 octubre 2007

Un xulo-merda

Hui he vist en tots els diaris la fotografia de Sergi X. Martín( a estes altures supose que sabeu que parle del de la patada a la cara de la xica equatoriana al metro) M'ha quedat mirant-lo i l'he vist desafiant i xulo. Dos qualitats que quasi es veuen a primer colp d'ull. Com si els seus trets innocents en eixa pell blanca hagueren perdut força, davant la violència continguda que deu amagar la sang que corre davall eixa mateixa pell. Té ja 21 anys, és a dir que tampoc és un xaval. A eixa edat un ja sap el que es fa, i si un metge no certifica que pateix cap malaltia psíquica que li impedisca discernir entre el bé i el mal, este xic és un complet cobard i un desgraciat de la vida. Així de clar. Cobard per vexar a un xica menor que ell, amb nocturnitat, traïdoria, egolatria, mala baba i crueltat. Ell, el primer que fa, i ahí demostra que no té un pel de tonto, es buscar un atenuant. Diu que anava mamat. Jo diria que per les imatges que hem vist, punteria i equilibri no li falten. I també he dit que és un desgraciat de la vida, perque tot i que no és tonto, la inteligencia no li arriba al punt de medir el seus actes, i per tant acabarà algún dia per cagar-la. I espere que prompte. Un altra cosa seria que la justicia ara mateix li donara el merescut càstig. Uns anys picant pedra, sense anar més lluny.

19 octubre 2007

Pla fa Plam!


Pla se'n va. Tanca la porta. Joan "imbècil" Pla( dit amb tot el carinyo de la "canallesca") deixa de calfar la poltrona. Set anys al capdavant del PSPV i res a destacar de la seua gestió como a lider d'una oposició gris, apàtica, i com ara hem reafirmat, totalment dividida. Com volien que no guanyara el PP amb este panorama?
Quan passen estes coses sempre dedique uns minuts (més seria una perduda de temps) a reflexionar sobre el paper dels polítics. I és que, per a mi, és quasi una incògnita (tipus Yeti o Nessy) el poder d'atracció de la política, alló que es denomina l'eròtica del poder. On està el plaer? On està la satisfacció d'eixa feina?.Assistir a congresos en caps de setmana, rebre premis honorifics d'associacions de veins i penyes culturals? Desfilar mig disfressat a les festes de pobles que ni tan sols són el teu? Haber de parlar tots els dies en gent que no coneixes de res? Aguantar que et miren mal, o fins i tot parlen de tú? Ser sospitós de tot? Fins i tot de no pagar les obres de ta casa..... Però si de morosos el país està ple.
Pla se'n va i no sé si li fa un favor al PP, que ja ho tenia fàcil, o tal vegada els populars el tiraran a faltar. Si més no era un rival còmode per a ells. Però ara el PSPV trau del "baúl de los recuerdos" a un ex molt honorable, Joan Lerma, eixe home amb aspecte de Jaume I ficat a mestre de secundaria. I a de La Vega. El que li falta al partit, "aires nous" i "gent jove".

12 octubre 2007

Plou sobre banyat


Este es el barranc del Derramador quan l'aigua troba la seua eixida natural a la mar. Hui ha plogut durant moltes hores i baixa arreplegant tot l'aigua que cau des del Puig Campana.

En dies com estos ens enrecordem que existeixen i que acaben ahí, just quan comença el paradís dels milers de turistes. La platja de Llevant de Benidodrm canvia la seua imatge.

11 octubre 2007

L'horta fa 100 anys



La nostra casa de la partida de L'Almafrà, l'horta, també coneguda com l'Alfàs, ja fa cent anys. Cinc generacions han gaudit d'ella. I amb el permís dels P.A.I.s i les famolenques lleis urbanitzadores, esperem que els que venen darrere la puguen veure complir cent més.

02 octubre 2007

Dubtes

Tinc dubtes!
No sé si fer-ho.
He demanat consell i he escrit en dos fulls
"avantatges i desavantatges",
pors i esperançes.
Ho he pensat a tort i dret.
M'interrogue a mi mateix si seré capaç.
Estic ahí, i de seguida en faig enrere.
Done el pas, però no solte la corda.
Tinc dubtes!
No sé si fer-ho.
Pense que no tinc necessitat,
que estic bé com estic,
que fins i tot em tenen enveja.
Per què arrriscar-me aleshores?
No sé. No ho tinc clar.
Un dia dic que si
i a l'altre done un pas de cranc.
No sé. Tinc un embolic al cap,
i un nuc que m'ofega la voluntat.
Tinc dubtes!
No sé si fer-ho.