03 mayo 2008

El baño del Papa


“El baño del Papa” ens trasllada a 1988, any en que el Papa Joan Pau II va visitar Uruguay. Una de les destinacions previstes pel sant pare era la ciutad de Melo, en el departament de Cerro Largo. El film, dirigit per Enrique Fernández i César Charlone (candidat l'Oscar per la brasilera “Ciudad de Dios”).

La pel.lícula és una mica el conte de la lletera, eixa sonmiadora que va filant il.lusió darrere il.lusió dins del seu cap , i al final tot és un no res. Doncs ací passa alguna cosa pareguda.Imagineu, este es un poble de gent humild, i davant la visita comenta a crear-se una gran expectativa. Calculen que al poble arribaran unes 50 mil persones. Molta gent pensa que poden fer negoci fàcil venent des d'entrepans, beguda, banderetes,etc.

I dins d’este ambient trobem a Beto, el protagonista , un contrabandista que es mou en bicicleta, per anar a comprar a Brasil que està a 100 quilometres. Compra i torna burlant l’aduana de la frontera. Ell pensa que el negoci millor seria construir un bany per que tota eixa gent que ha de vindre puga fer les seus necessitats. Beto passarà per una serie de dificultats que freguen la comèdia, pero també la tragedia. Perque finalment només 8 mil fidels arribaren a Melo ( la història està basada en fets reals), destruint els somnis de futur, tant de Beto com de la resta d' habitants de Cerro Largo.

En tota la pel.lícula només hi han cinc actors, la resta són veins de la localitat de Melo, i crec que aixó li aporta a la pel.lícula molta credibilitat, i també reforça eixa humanitat que respita tota la cinta. Darrere de tots estos veins hi ha un preparador. Cesar Charlone ja va utilitzar este entrenador d’actor per a la seua anterior película rodada en les faveles de Brasil, “Ciudad de Dios”. Les dos són pel.licules on participa molta gent i el que importa és eixe carácter humà que arriben a transmetre.