Molt a la llargaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa el meu treball em deixa xicotetes satisfaccions, com veure coses interesants i parlar amb gent interesannt, a les que d'un altra manera segurament no haguera accedit. Ahir em vaig embarcar junt a dos biòlegs de l'Oceanografic de València i tres del Institut Cabanilles de la Universitat de València, per fer un report sobre la població de cetacis en les nostres aigues. Vam eixir a les 8 del matí de Dénia, vam arribar prop d'Eivissa i tornarem a les 8 de la nit a La Vila. Vam tindre molta sort , tanta com vore a un pam de l'embarcació esta familia d'uns 15 calderons. Xulisisimmmmm!!
Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
6 comentarios :
Fotre, quina enveja, tia!! I damunt et paguen per això... Què xulo!
Que suerte que tengamos estas maravillas tan cerca a pesar de la superpoblación de la costa. besos seronovesientas.
Pilar ..........
Eres una reinona......
pero que tia l'altra nit LIBANT,con si fós la germana de BACO després pel Mediterrani com si fos la neboda de POSEIDÓ,i damunt amb talonari pel mig
...i damunt ens paguen....ja ja ja!!!
colló! jo també vullc treballar a l'oceanogràfic i no hi ha manera! quina cara més duraaa!!! com ho has conseguit?
Publicar un comentario