29 julio 2007

Pau ja està ací




Li diuen Pau i és el meu quart nebot. El fill del meu germà Pepe i la meua cunyada Carol.Un altre xic, que anem a fer!! Arribava a les sis del matí del dissabte. Un Leo com la seua tia. Tot ha anat molt bé i com podeu veure el xiquet és molt guapet, dieuen que més bonico que els seus cosins quan van naixer. I és que els LLorca sembla que millorem l'especie amb el temps. Clar que aixó és ben fàcil. Amb els nostres nassos i els dits del peu, molt hi ha que millorar!! I estos quatre micos (Pau, Tomás, Mario i Sergi) sembla que han eixit molt ben fetets. Pau, per ara, és un sant. Encara no l'he sentit plorar. Te una pell fineta, quasi finiua, tant dolçeta que sembla s'escapa al tacte. No té ulls encara, només dos ratlles de xinet, i una boqueta molt dibuixada i pintaeta. La meua cunyada va tindre el detall de parir-lo abans d'anarme'n de viatge. A ella i al meu germà els desitje des d'ací molta paciència i responsabilitat. I com diu Isabel clara Simó en el seu llibre La Salvatge :

"Si tens un fill, complau-t'hi; però tremola pel dipòsit que se't confia. Fes que fins als deu anys et temi, fins als vint t'estimi i fins a la mort et respecti.Fins als deu anys, sigues el seu mestre, fins als vint, el seu pare, i fins a la mort, el seu amic. Pensa a donar-li bons principis abans que bones maneres; que et degui la claredat de la rectitud i no frivola elegància. Fes-ne una persona honesta abans que una persona hàbil"

24 julio 2007

Home sweet home!

Per fi a casa! Tres setmanes d'exili forçós acaben per descol.locar a una. Els obrers saps quan entren, però mai quan eixen. Es norma de la casa. Em van dir una setmana i mitja i han estat tres. Tres menys un dia, fins i tot s'assembla a una condemna. I mentre , jo, d'okupa en cases de dos amics, repartint la molèstia. Des d'ací moltes gràcies a Elena i a Gus. Ells m'han fet l'espera i la desesperació més còmoda. Però tot i estar perfectament acollida (amb room service i tot) ha sigut com si estiguera d'acampada, amb quatre camisetes i dos pantalons, el necesser bàsic, dos llibres, el MP3, i poc més.I clar hi ha moments que tires a faltar tot allò que no sabies era imprescindible i ara ja ho saps: els teus huit parells de sabates i el balsam-contorno de ojos. I es ací quan et planteges el significat de la paraula necessitat. Perque ja veus, fora de casa, sembla que ho necessitem tot. I com pot ser? Perque quan m'en vaig de viatge vint dies, porte tot en una motxila. Es què quan estic en altres mons, quan són dies de "vino y rosas",la necessitat es diferent? No ho sé però vos jure que estes últimes setmanes eixa manca de propietats doméstiques m'han fet deprimir-me i tot. Però torne al tema obrers. Algu saps si són d'una especie diferent? Ho dic perquè la comunicació client-obrer no funciona. No sé si es tracta de manca d'atenció, de lenguanjes diferents, de passotisme...En fi, que tu dius vull la paret pintada a paleta i el sostre inclinat,i a l'endemà et trobes amb la paret inclinada i el sostre pintat a paleta. Cal estar damunt, i donar la mateixa explicació mil i una vegades. I no deixar d'anar per l'obra cap dia. Si ho fas estàs mort. Pot ser quan arribes no siga ta casa.

13 julio 2007

Lecturas de verano


Llegó el verano y con él los libros. Y no es que el resto del año no se lea, pero es apretar el calor y no sé porqué nos entra como una especie de fiebre lectora. A los que tenemos el hábito de leer es llegar agosto y se nos acumulan los libros. Incluso estos dias circulan libros de mano en mano, como en una especie de mercado negro de las letras, e incluso pides consejo de lector, ávido de nuevos descubrimientos. También es el tiempo de revolver la biblioteca de casa, a la caza de una relectura que nos lleve En busca del tiempo perdido. Será que todavia estamos en La edad de la inocencia, cuando con un libro nos evadiamos de Los amores dificiles o nos resguardamos El corazón de las tinieblas. A mi las lecturas de verano me alargan las noches hasta arrastrarme hacia la madrugada, justo antes de caer en brazos del Tiempo de silencio. Y por la tarde, después de comer, ya sople Viento del este, viento del oeste, luchan cara a cara con la siesta. El sueño reparador de 15 minutos viene predecido por algún capítulo, y en despertar, nada mejor que coger el libro y averiguar algo más de esa historia que ya has hecho tuya, antes de salir escopetada hacia el trabajo, a vivir esa otra historia que sí es la tuya, aunque no tenga nada de novela y mucho de Cumbres borrascosas.
Una, que es un poco maniatica en muchas cosas, forra los libros que voy a llevar de viaje. Porque no hay viaje sin libro, o un par de ellos. Uno lo empiezo antes de irme, y el otro lo acabo al regresar. Es como alargar un poco más las vacaciones antes de volver al caos de Los dominios del lobo. Aunque en realidad en los viajes poco tiempo hay para leer, es el Crimen y castigo de los dias que escapan de la rutina.
Supongo que como muchos de vosotros, tengo novelas totalmente asociadas al verano : Un jardinero fiel de Le Carré , Ensayo sobre la ceguera de Saramago, Una mujer dificil de John Irvin, El sueño de Africa de Javier Reverte, etc. ojalá tuvieramos Cien años de soledad para disfrutarla leyendo, como si hubieramos encontrado La montaña mágica o El árbol de la ciencia.

09 julio 2007

!Si hay miseria , que no se note!

Anoche me invitaron a una copa de vino. Era una de esas "quedadas" rápidas, sin ningun tipo de previsión ni preparación. De las de tú pon el vino, yo llevo algo de picar, fulanito ha dicho que coje el cava, y menganito la cerveza. Y ya se ha liado. Además era una reunión improvisada hasta en los invitados. Era justo lo que necesitaba ayer. La cosa fue que me llamaron unos amigos, amigos de mis amigos ( uf vaya, lio!), que a su vez llamaron a una vecina argentina ( conversación interesante asegurada) y despues se unió también el vecino del ático de al lado. La argentina llegó con vino y un bote de galletitas saladas, y saludando al personal y ofreciendo lo que traia dijo : Si hay miseria que no se note! Nos llamó la atención a todos esa frase. Es toda una filosofia positiva de la vida. Y empezó la cosa a liarse: que si los boludos de los "bolsillistas" ( los que manejan dinero ) que si la señora de Kirhsner que ahora quiere ser presidenta, que si el partido de Nadal, que si Estambul es una pasada, que si el vecino està en quinto de piano y toca de puta madre, que si copa va, que si prueba este vino que me han regalado, que si copa viene. Total que el estrés acumulado, que horas antes me habia hecho estallarla la cabeza y el alma, ahora se destilaba hasta desaparecer dejándome la sonrisa puesta y el ánimo espabilado. Era noche de domingo, ese franja horaria de fin de semana que todo el mundo da por perdida. Grave error y peor costumbre, no hay nada mejor que despertar el lunes sabiendo que todavia has tenido buenas jugadas en tiempo de descuento.

03 julio 2007

Nit de festa

No és difícil acabar plorant una nit de festa. Supose que l'alcohol desferma la llengua, afluixa el rigit rictus diari, i deixa laxos els conductes lacrimals. Es prou habitual que les emocions es desborden , que passem de la rialla al plor. Fins i tot amb unes copes de més és quan es fan les grans confesions, quan es comparteixen les penes, quan el cos es desfà de la vergonya...a qui no li ha passat?. Són les consecuències de l'efecte balsàmic provocat per eixe últim gintònic. Copes de més que també poden produir l'eufòria, el descontrol, l'amnèsia i el mal rotllo.



Però parlem de les borratxeres positives. Eixes que a l'endemà analitzes amb un somriure camuflat i amb un lleu maldecap que cal assumir com a penitència. Eixes que t'han obert el ulls, que t'han descobert a una persona, que t'han facilitat demanar un perdó, o que t'han fet passar un inesperat fi de festa per al teu cos i per a la teua autoestima. I que quede clar que estes lletres no són una apologia de l'alcohol. Però de tant en tant, un sopar amb amics, una festa d'aniversari amb coneguts que fa temps no veus, unes festes majors de poble, són trobades de celebració, i està clar que el vi ve de la mà.
I perquè serà que amb dos copetes ens estimem més? Penseu-vo perquè sería molt trist no poder demostrar la nostra estima a aquells que volem si no és amb un cubata de més.