L'esglèsia del mar

La literatura és en estos dos últims mesos el que més m'ha fet disfrutar (algú dirà : Que trist!) Però és veritat. He tingut el plaer de submergir-me dins de l'esglèsia del mar, la novel.la d'Ildefonso Falcones. He seguit la vida i desventures d'Arnau Estanyol amb una fidelitat famolenca de culebró veneçolà. He patit, com a dona que sóc, els amors i desamors d'Aledis, Maria i Mar. He recreat amb la meua imaginació i la de l'autor, cada racó d'eixe temple que és Santa Maria del Mar. I m'he perdut pels carrers de Barcelona entre mercaders, jueus, artesans i comerciants. També m'ha botat el cor en saber de les dificultats per arribar a ser un home lliure. La immersió en la ciutat medieval és tal, que t'arriben fins i tot les llums i els olors. Poc més he de dir d'un llibre que m'ha provocat la llàgrima. Molts dies, en tancar la novèl.la, m'he parat a pensar en com ha tingut que investigar i estudiar este escriptor per crear la història, per fer del paper en blanc , 600 pàgines amb sentit. I crec que he arribat a la conclusió de que tinc molta enveja. Per cert, si voleu el llibre, està a la vostra disposició. No cal que vos diga que el recomane, no?