Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
16 enero 2007
Crònica de hui per a diaris d'ahir.
Fa molts anys ( jo sóc massa jove per recordar-me) hi havia un periòdic anomenat El Caso. Si parlem en llenguatge audiovisual de hui, podiem dir que esta publicació s'emportava de carrer les audiències, i trencava el sostre del share. Aleshores, no hi havia altre entreteniment que el futbòl i poc més. Parlem d'un únic canal públic i un UHF de reduida emissió. Per tant El Caso donava històries i entreteniment per saciar la fam de novetat i curiositat de tot Espanya. Basicament era un periòdic grog on reinava la crònica negra. La Espanya profunda de Jarabos, Lutes i enverinadores tenia el seu regne en estes pàgines. Hui en dia els personatges d'esta història global, que és el dia a dia, són altres. Són la filla del home de l'actriu acabada, la parella del concursant 28 de l'ultim reality show, o la criada despatxada del cantant afònic i oblidat. Ells omplin les pàgines de hui en dia, els prime time de cada una de les televisions. Tot acò es feia palés des de feina temps, però dos noticies que he trobat als diaris generalistes m'han fet pensar. Estes històries, en un altre temps, hagueren fet les delicies de lectors i editors, hui casi han passat desapercebudes en algun informatiu. Una és la de Villaconejos (Madrid). Allí per Cap d'any, 400 persones es van fer al carrer per anar a cremar la casa de El Calvo, un veí que tenia atemorit tot el poble. Estava en llibertat condicional per un intent d'homicidi, l'única denuncia d'un poble que davant la por preferia callar. Eixe diumenge al crit de "A quemar la casa del Calvo" es van tirar al carrer. La van cremar sencera. Ell no estava dins, però la familia va fugir camp a través amb la Guardic Civil darrere. Diuen que no estàn orgullosos, però tampoc penedits. Es Fuenteovejuna en ple segle XXI. L'altra història tampòc té cap desperdici. Es la mort d'un alcalde d'un poble de Huesca. Ha mort abatut pels trets d'una escopeta. Dien que tenia problemes amb els caçadors, i també amb veins als que havia negat l'empadronament. Li prepararen una emboscada fent-lo eixir-se d'un a revolta de la carretera. En este poble, Fago, només hi han 21 veins, tots són sospitosos. Són només dos històries molt sucoses que en altres temps hagueren fet parar una rotativa. Hui tal vegada Vicente Aranda o Carlos Saura hagen pres nota.
Suscribirse a:
Enviar comentarios
(
Atom
)
No hay comentarios :
Publicar un comentario