La tristesa només és el reflex de la debilitat,
i a la debilitat només cal nodrir-la d'esperança.
Per aixó, cal mastegar el verí de l'odi
i escopinyar-lo al rostre de la por.
Mai pensaré que tinc la partida perduda
i voldria que ho saberes de primera mà.
Deixa'm la distància justa i prudent
i el temps farà de sicari.
1 comentario :
És un poema de temó.
Publicar un comentario