Em mires, i m'amage la resposta.
I de vegades dubte si jugar-me esta partida.
Ha passat el temps i hem creuat raons
però saps que la cal del plor
va fer crosta a la rentadora del meu cor.
Ara ja sé que puc tornar a aprendre.
Només espere que em provoques,
que em desconnectes d'este "stand by" sense raó.
A canvi, puc oferirte el que tinc i prou.
I prou es tot.
El meu cos com a parany.
La meua ànima com a bàlsam.
La meua companyia com a recer.
I no et demanaré obediència, ni fidelitat.
Es més, no et demanaré res.
Així sí, mai deixes de fer-me riure.
1 comentario :
Llegir este poema de ben segur és el millor que em passarà avuí.
Sort xiqueta i qui el tinga que llegir (que no sóc jo) que espavile, es pot dir més alt però no més clar.
Publicar un comentario