Una ullada al temps

Hui és el meu aniversari, i enguany m'han fet un regal molt especial. M'han regalat un exemplar del diari Pueblo del dia que vaig naixer, el 9 d'agost del 1968. I la veritat és que fer una ullada al món, via paper imprés, eixe mateix dia que vaig arribar ací baix, té molta gràcia. El periòdic està prou ben conservat, tot i el color groc del paper, algunes pàgines trencades pel pleg del diari, i l'oloreta a vell. En aquell moment el director del diari era Emilio Romero, i el preu del periòdic, 3 pessetes.
Precisament el valor dels diners és una de les coses que més m'han sorprés. Com ha pujat tot des d'aleshores!. La publicitat et sorprén : pisos en els millors barris de Madrid a un milió i mig, 15 dies de vacances a Cullera , 4.200 pessetes, una setmana a Palma, 2.700, i la càmera Kodak Instamatic 25 ( que tenien tots els nostres pares) valia 720 pessetes.
Pel que fa als continguts de les noticies, eixe dia la primera pàgina era per a una brega de carrer en Miami que acaba amb tres negres morts i molts ferits. A finals de la dècada dels 60 el racisme encara és als Estats Units un tema espinós i es continua lluitant per la igualtat. Dels Estats units també arribava la crònica per telex ( mare de deu, on estava Billy Gates? ) enviada pel corresponsal Jose Maria Carrascal, parlava sobre la candidatura republicana de Nixon.
Després ni han moltes coses molt curioses. Cal fer una mirada a la cartellera de cine ( Doctor Zhivago,El Planeta de los Simios) , i a la del teatre (Carmen Sevilla, Andrés Pajares) per vore el panorama cultura d'aquell país. I també fer una ullada a seccions del diari com ¿Busca usted su otra mitad?. Mireu l'anunci seguent:
"Soy una chica de 20 años y solicito correspondencia con chicos de 22 a 25 años que sean formales y modernos, pero no yeyes. Aunque considero que la vida hay qye vivirla según las circunstancias que ésta se nos presente"
Tot aixó passava ací el dia que vaig decidir dir "Ací estic".