Tot el dia que veig les teues parpelles,
com persianes que amaguen intimitats i secrets.
Dorms, i és ara quan et mire.
Descanses, i és ara quan puc tancar jo també els ulls.
Perquè no voldria desconectar-me del teu alé
ni deixar de caminar al ritme del teu batec.
Fes-me l'ullet,
encara que siga amb la distància prudent dels que no es coneixen.
6 comentarios :
Puafg bazofia
Que roïn és l'enveja!
Pilar, no saps com d'intrigada em tens!!! Algun dia sabré qui és eixa persona que inspire les teues paraules?
I l'altra cosa no té res a vore però és que hui he vist al quiosc una revista que recull receptes per a fer en la termomix i he pensat que a lo millor t'interessa.
no trobo millor manera de començar a introduir-me en el teu blog que llegint aquest poema tant increïble que hi has deixat... No dubtis que et seguiré les petges...
Muntsa
c'est beau lire tes mots à Paris. Je me souviens de beacoups de mots des écrivains parisiens; bisous.
vulevu avec zizu materatzi torre eiffel eau de toilete
Publicar un comentario