02 enero 2009

Possibilitats

Mai saps el que t'espera. I no parle del futur, estic parlant del present inmediat, el de hui per a demà. D'allò que tan sols un dia abans ni et passaria pel cap i que a l'endemà ho tens ahí. La vida és així. Capritxosa. Li demanem un impossible durant anys i anys esperant que arribe el miracle, i evidentment no es fa ni cas. I convertim eixe impossible en la nostra pedra Rosseta, en la nostra brúixola, en el nostre codi d'honor.
I així van passant el dies. I et conformes. De tant en tant el fantasma d'eixe impossible apareix, pero tal com ve, se'n va. I un bon dia, t'alces i per sorpresa , davant de tu, tens un "possible". Està ahí al teu abast, només tens que obrir la mà i agafar-lo, o obrir el cor i deixar-te voler, o obrir el cap, i fer un pensament.
Però també sé que un "possible" no és el mateix que un "impossible", i que en eixa potencialitat que té el "impossible " de fer-se "posible" està l'encant de la vida, el risc que fa batre el cor.

2 comentarios :

Boro dijo...

“I un bon dia, t'alces i per sorpresa , davant de tu, tens un "possible". Està ahí al teu abast, només tens que obrir la mà i agafar-lo, o obrir el cor i deixar-te voler, o obrir el cap, i fer un pensament.”
CARA Fallereta del 71: açò es típic del sexe DEBIL, nosaltres, tots els dies, s’alcem el tenim ahí davant al nostre abast , l’agafem en la mà pixem i l’expolsem, lo del pensament, crec que es mes típic de “vosoltras”.
Per a ser feliç sols fa falta un bona salut i una mala memòria.
Com deia el meu amic julius : "Alea iacta est"(aço es copiat del teu regal).

Teresa dijo...

Jo no ho hauria explcat millor però ho comparteixo 150% i "hasta aquí puedo leer". I si, com diu en Boro, lo del pensament és molt típic de "nosaltras", "es lo que hay". Recomano al respecte la lectura de "Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus" de John Gray. Ja m'agradaria a mi, a vegades també ser de Marte!!!