24 abril 2008

La fi del dolor

De vegades preferim el patiment a l'assossegada calma del dia a dia. Preferim continuar nugats a perdre a qui estira i arronsa de la nostra corda. Però de tant en tant fem un pensament i trobem la llum en mig de les tenebres. És en eixe moment quan decidim tirar endavant, i arrosegar amb nosaltres tot el que vinga darrere. Cal tallar la cama per parar la gangrena. I si, sí esteu pensant en que esteu pagant un preu massa alt, és veritat. I no heu fet res més que començar. A eixa ruptura, a eixe gir dràstic de 360 graus, a eixe "borrón y cuenta nueva", li seguiran dies de ràbia, dies de llagrimes, dies en els que no voldries ni eixir al carrer. Però tot passarà. Està escrit. De vegades sembla que tot va massa lent, i pot ser siga així. Com es pot plorar dos anys, el que ha durat sis mesos? Doncs és així. El patiment té eixa estranya regla no escrita que muntiplica l'efecte i no la causa. I no hi ha cap tractament, cap remei que en inocule en vena la resposta esperada, l'oblit dessitjat, la fi del dolor.

4 comentarios :

Anónimo dijo...

pilareta, buscate un hobby, tienes demasiado tiempo libre.

Anónimo dijo...

Esa que ves bailando ahora
quiere ser una señora
con un piso puesto
con un chalet
con piscina privada
y un salón de té
un salón de té
un salón de té
¿con esa mala leche
un salón de té?

Pilar Llorca dijo...

¿Lo quiere usted esta noche
o mejor por la mañana?
A ver como te veo
manejar la porcelana
que le vas a dar un golpe
que la vas a romper
que si tú no rompes algo
no sabes qué hacer.

Anónimo nº1 no tinc temps ni de fer-me el llit molts dies,amb la ràbia que em dona gitar-me'n amb els llançols fets una bola, però Santiago Auserón té tot el meu temps, i la meua admiració.

Lluís dijo...

Uno no recuerda hasta que punto nació para eso...
ni todo el amor al que puede tener acceso...

J. Drexler dixit.
La mateixa versió que la teua però al revés. És important vore-ho així, tot i que de vegades es fa molt i molt difícil.