Hi ha magranes i raïm a la cistella d'una tardor que arriba desitjada,
tast conegut d'un temps descelerat entre les partícules escanyades d'esta vella galàxia.
Es busque, i aprofites l'ocasió per entrar per la finestra i esgolar-te sota el cobertor,
explorant el bosó de Higgs que ordene la nostra física particular i estranya.
Marejol de sentiments i mar grossa de penediments damunt la taula parada.
Diàlegs entretallats com el whatsap sense wifi a les tres de la matinada.
Busque els teus ulls treballats per el temps
i trobe les teues mans famolenques de pell i plecs
de lunars i peques
de planetes
de fotons...
del nostre univers...
a mil anys lluny d'esta terra morta i arrasada.
2 comentarios :
apàtica però romàntica...
Lo meditaré. Aunque romantica no he sido nunca y apática creo q tampoco. Aunque las curcunstanias me lo ponen facil
pero d verdad ves romantico li q acabo d escribir?
Publicar un comentario