Ho conte i ningú s'ho creu,
però jo continue recorda'n-te cada lluna plena.
I passen els anys
i s'esgola l'estiu
i degoteja l'hivern
i tornes per Sant Joan
i et vull
i et somie
i després desapareixes.
I per un moment t'ha vist
i la vida continua...
i un altre dia torna la lluna a guaitar per la finestra
i torne a tindre't molt a prop
i entre al facebook
i no tens cap activitat
i estic segura que estàs dalt d'alguna muntanya
i eres feliç a la teua manera
com jo he apres a ser feliç a la meua
i mai tornarem a estar junts
i mai et tindré
però et dec tot
i tot és poc.
Si hi ha un moment en la vida que pague la pena
eixe moment l'ha passat amb tu.
Un moment que fa olor a romaní
i que sap a vi de raim de Bobal.
Només amb això...
ja puc morir-me.
Gràcies.
No hay comentarios :
Publicar un comentario