La llegenda de la cova de la pastora de l'Albir

Hi havia una pastora que vivia al corral d’en Ros. Cada dia, ja fora cru hivern o infernal estiu, ella s’alçava amb la llum primera del dia per anar a pasturar amb el ramat. Els animals menjaven les branques tendres de margalló, llentiscle, i coscoll que el rexiu marí deixava créixer. Ovelles i cabretes que s’endinsaven per Serra Gelada per aprofitar els matolls que trobaven al seu pas. Àgil i sense por, la dona pujava fins al cim, o fins la punta Bombarda on la torre vigia defensava la platja i el poble. Des d’ eixe punt ella diàriament guaitava tot l’horitzó, i quan ja la llum li cegava l’espectacle de blaus i verds , mirava cap a baix on els penyassegats amagaven les coves marines.

Però va arribar el dia en que algú va ser més matiner que la pastora d’en Ros. Els corsaris berberiscos a les ordres d’Hassan Agà, quasi a ceges per que arribaven amb la llum de la lluna nova, van desembarcar a les platjes de l’Albir.

Portaven dies seguint des de la mar les maniobres dels atalladors de la torre Bombarda. Sabien que cada matí, un hora abans de l’alba i alternativament, pujava un dels dos vigies, guaitava tota la badia i avisava a la torre del Cap Negret, al nord, i a la de les Caletes, al sud, de que tot estava correcte. Estaven amagats darrere de l’illa Mitjana i del Bol del Bolitg. I amb molta cura de no encallar a la Punxosa, van poder arribar al racó de l’Albir on es van trobar amb la pastora.
Restes de la Torre Bombarda. Foto: P.Llorca

Tan bonica era que no van dubtar en raptar-la . Sabien que si li l’ oferien al rei de Tunícia podien obtindre una bona recompensa. Havien perdur massa temps i davant la por a l’arribada dels vigilants decidiren pegar mitja volta i salpar. Tanta llàstima tenia la dona que plorava i plorava veient com s’allunyava de l’Albir. I pensat i fet, en un descuit es va llançar a la mar. A la veu d’alarma el xabec va fer una brusca maniobra i el vent de Llevant va vindre a socórrer la pastora. Va alçar una forta onada que ofegà l’embarcació i tots els pirates. Una segona ona, esta molt més suau, va deixar la dona a l’interior d’una de les coves del penyassegats de Serra Gelada. Des d’aleshores la pastora vigila eixes aigues, és La Cova de la Dona.