Pa Negre

Ni guanyadors ni vençuts. La guerra no fa distincions i nodreix de monstres i podridura tots aquells que han begut de la seua llet. Així són els personatges que ha creat Agustí Villalonga en Pa Negre, una pel.lícula basada en la novel.la homònima d’Emili Teixidor, amb elements de Retrat d’un assassí d’ocells del mateix autor.

Tot i que Vilallonga no es desprén del tot dels arquetips del cine de postguerra (el mestre o l’alcalde) sap mantindre un discurs in crescendo amb moments contundents i un allisonador final.

El director català sap molt be com mostrar el que vol contar. Ací utilizta l’atmosfera gelada i fantàstica dels boscos catalans, i les ombres que provoca la por i la miseria. La pel.lícula comença amb una soberbia i impresionant escena que deixa a l’espectador agarrat a la cadira. A partir d’ahí els personatges aniràn destapant poc a poc i amb girs inesperats que és el que hi ha darrere de cada un.

Pa Negre és sobretot la historia de la corrupció d’un menor, la inocencia trencada , el colp de gràcia que fa al protagonista (Francesc Colomer) deixar de creure en els monstres perque els monstres el este més a prop que en un conte. Per cert, excel.lents els papers tant de Colomer com de la xiqueta Nora Navas i d'una actriu encara per descobrir per a la cinematografia espanyola, Laia Marrull (Te doy mis ojos, Mensaka).

Sinopsis : Andreu, és un xiquet que en mig de la postguerra rural, camí de l’escola, es troba amb dos cadàvers. Les autoritats volen carregar-li els morts a son pare, del bàndol dels perdedors, i ell per ajudar-li, intentarà averiguar qui és el responsable.