
Tot i que Vilallonga no es desprén del tot dels arquetips del cine de postguerra (el mestre o l’alcalde) sap mantindre un discurs in crescendo amb moments contundents i un allisonador final.
El director català sap molt be com mostrar el que vol contar. Ací utilizta l’atmosfera gelada i fantàstica dels boscos catalans, i les ombres que provoca la por i la miseria. La pel.lícula comença amb una soberbia i impresionant escena que deixa a l’espectador agarrat a la cadira. A partir d’ahí els personatges aniràn destapant poc a poc i amb girs inesperats que és el que hi ha darrere de cada un.
Pa Negre és sobretot la historia de la corrupció d’un menor, la inocencia trencada , el colp de gràcia que fa al protagonista (Francesc Colomer) deixar de creure en els monstres perque els monstres el este més a prop que en un conte. Per cert, excel.lents els papers tant de Colomer com de la xiqueta Nora Navas i d'una actriu encara per descobrir per a la cinematografia espanyola, Laia Marrull (Te doy mis ojos, Mensaka).
Sinopsis : Andreu, és un xiquet que en mig de la postguerra rural, camí de l’escola, es troba amb dos cadàvers. Les autoritats volen carregar-li els morts a son pare, del bàndol dels perdedors, i ell per ajudar-li, intentarà averiguar qui és el responsable.
1 comentario :
Obtain and pick some good points from you and it helps me to solve a problem, thanks.
- Henry
Publicar un comentario