Es tot un clàssic de la restauració de la capital valenciana, i per a mi personalment un goig. Entrar a casa de Joaquin Schmidt (ell es tracta com si entrares de veritat a sa casa i no al seu negoci) és un plaer, un joc per als sentits. Primer t'ofereix un vermut,com ell diu per a beure " a cantaros", si no recorde malament és el Yzaguirre o Arriaga, tot un glop de vellut per al paladar. La segona copa l'acompanyem amb una tapenade. I a partir d'ahi comença el repte. Et dona a triar entre tres menús degustació i com dirien en el "Un,dos,tres" hasta aquí puedo leer. Joaquín no et dirà que és cada plat fins que l'acabes. Has aceptat jugar amb ell i la partida comença d'allò més interessant.
Tot açò és el que vam sopar: gazpacho de fresón con espuma de tomate i guarnición de sandia, salmorejo con jamón de pato y pimienta rosa de Brasil, huevo escalfado con espuma de Pil Pil y puré de patata gallega, gelatina de Martini dulce con caviar de limón y trucha, carrillada escabechada con reducción de no me acuerdo quina cosa, i a les postres l'única pega per a mi (per no dur xocolata) piña con espuma de yogurt griego y Kellogs.
La veritat, tot un divertimento ,fas treballar el teu sentit del gust i la teua memoria "prousiana". Tastes sabors com el sucre de San Mauricio, la nou de Macadamia, o el pebre rosa de Brasil, desconeguts però evocadors, i altres més coneguts però disfrassats, als que tractes de descobrir. Com dia, tot un plaer, tot un joc.
“Mi filosofía es cocinar cada día para treinta amigos” (Joaquín Schmidt, noviembre 1993)
2 comentarios :
Humil, proper, amable i amb els vinils damunt la taula. La música d'acord amb el que menges o sents. Un veritable plaer. Això si, anar amb tu... encara millor, Pi.
Muaks
que vida¡¡¡¡¡ la tuya.
Publicar un comentario