Passa el temps però les pel.lícules queden. Jo encara recorde pel.lícules que per alguna estranya raó han passat a formar part de la meua vida, i dona la casualitat que totes elles les vaig veure en un mateix cine, els Albatros de València. I hui mateix m'assabente que tanquen. És un dia trist per al cine. Han sigut 25 anys d'acostar al públic valencià cine en versió original i cine de les filmografies més diferents, de països llunyans, de productores independets, de minories....
En japonés, en serbi, en italià. Els cines Albatros ens han dut les veus dels actors de les geografies de tot el planeta. I amb eixes veus cultures diferents. Hem viatjat a altres escenaris on les grans distribuidores no apleguen.
Encara recorde pel.lícules com El niño que gritó puta del argentí Campanella, cintes mexicanes como La tarea, o Danzón, franceses como La fractura de miocardio...
Tot aquell que haja viscut a València i li agrade el cine sentira esta pèrdua. A partir del pròxim diumenge 16 de maig València deixa una mica de ser València.
2 comentarios :
la culpa zapatero
Terrific work! This is the type of information that should be shared around the web. Shame on the search engines for not positioning this post higher!
Publicar un comentario