Es una de les grans de la professió periodística. Com ella mateix va dir ahir, en la seua conferencia a la CAM d’Alacant, una cultivada jubilada, lectora abans que escriptora.
La hem vist cobrint els conflictes internacionals més importants de la història recent: ha estat en primera línea del front, tant en Panamà com al Líban, també davant la caiguda del mur de Berlín, la del apartheid Sudáfrica, etc
Tot i que m’agrada molt més com escriu, a Maruja es una meravella sentirla parlar. Va xarrant i esguitant d’ironia i particulars frase fetes tot el seu discurs. Com ella mateix diu és “sutil de cojones”.
Va fer una lectura dura i real del món del periodisme. Ella, que tal vegada representa la “grandeza del oficio”, va parlar de los “vendedores de noticias “ actuals, d’eixe periodisme sensacionalista que va naixer arran del cas Alcasser i que encara continua en primer pàgina i en prime time. I també va tindre una especial dedicatoria als caps de redacció o edició, aquells que sense moure’s d’una cadira mouen les fitxes ( els redactors) mirant les distàncies en un mapa on Jerusalem de El Cairo sembla estar a una baixada de metro.
La periodista barcelonina també va fer una lectura de la vida actual. Va parlar del perill de l’aborriment, i de la importancia de la lectura, tant per informar-se ,com per formar-se.
Ella, que ha viscut la mort de companys de professió en directe i que coneix les miseries de mig món, diu que es “todo un detallazo por parte de la providencia haber nacido de este lado”. (referinse a l’estret de Gibraltar).
Cada diumenge em trobe la seua firma en “Perdonen que no me levante” al País dels colorins. Es una cita habitual. La seua lectura és estimulant . El seu humor, les referències cinematogràfiques, les brillants parodies, etc. Una pàgina sucosa per acabar o començar la setmana, segons es mire.
No hay comentarios :
Publicar un comentario