La fi del dolor

De vegades preferim el patiment a l'assossegada calma del dia a dia. Preferim continuar nugats a perdre a qui estira i arronsa de la nostra corda. Però de tant en tant fem un pensament i trobem la llum en mig de les tenebres. És en eixe moment quan decidim tirar endavant, i arrosegar amb nosaltres tot el que vinga darrere. Cal tallar la cama per parar la gangrena. I si, sí esteu pensant en que esteu pagant un preu massa alt, és veritat. I no heu fet res més que començar. A eixa ruptura, a eixe gir dràstic de 360 graus, a eixe "borrón y cuenta nueva", li seguiran dies de ràbia, dies de llagrimes, dies en els que no voldries ni eixir al carrer. Però tot passarà. Està escrit. De vegades sembla que tot va massa lent, i pot ser siga així. Com es pot plorar dos anys, el que ha durat sis mesos? Doncs és així. El patiment té eixa estranya regla no escrita que muntiplica l'efecte i no la causa. I no hi ha cap tractament, cap remei que en inocule en vena la resposta esperada, l'oblit dessitjat, la fi del dolor.