L'altre dia vaig sentir per primera vegada el My way del Sinatra cantat per Nina Simone. Per cert, una versió molt més sugerent i amb molta més força que la del tio Frank. Com em va agradar tant vaig regirar el "you tube" buscant per penjar-la al blog, i així va ser com em vaig trobar esta versió amb un tio que, amb ella de fons, fa l'acompanyament als bongos. Al principi li costa calfar, però deixeu que pasen els primers 30 segons i voreu com agarra el ritme i s'ho fa d'alló més be. El tio,sabut, passa dels castings paxanguers de les televisions , i es penja a la xarxa per a qui vulga sentir-lo. No està mal.
Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
3 comentarios :
Pilar, aquesta cançó, me transporta als meus anys de ”PAJILLERO JUVENIL”.
Jo, per aquell entonces estava internat a un col·legi a València ,sols anava a casa el finde, que a las hores aprofitava per anar a la disco ( LA DINA, tot una aventura y un mon de descobriments). Però el final de la sessió estava marcada per aquesta cançó , i de prompte la angoixa s’apoderava de mi, a l’endemà a l’autobús de les 7’30 h del mati, tota una setmana per davant sense els amics del poble, sense el meu primer amor, ara l’únic que en fa fàstic es que pese 25 o 30 kg de mes..........(OSTI, TENIA 14 I ARA 41)
Per cert una ponda ,este tio sembla una gotera o la dutxa mal tancada.
Que xulo Pilarinnn.Cuando quieras te hago una demostracion que yo tb los toco jajjajajaja
Otto
je,je , muy bien, Otto, pero ponte a ensayar y ya veremos, que no me fio ni un pelo.
Publicar un comentario