Feia molt de temps que no anava a un concert. Parle d'un concert dels de veritat. Diumenge vaig tindre l'oportunitat amb el concert del cicle de Jazz de la Dipu (alguan cosa bona tenen que fer, per variar). El cartell d'este cicle és del milloret del panorama internacional. Eixa nit era el torn de la pianista brasilera Eliane Elias. Es dificil explicar les emocions que pot arribar a produirte la música, i com pots gaudir d'eixe sentiment. Per començar he de dir que va estar simplement fantàstica. Va començar fent homenatge als seus mestres, Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim. La veu elegant i sobria d'Eliane va destilar un "Agua de beber" digna dels aficionats més assedegats. Després va anar despullant-se de la bossa nova, i també de les seus sabates, per arribar a un latin-jazz més acadèmic. Ho va demostrar en els temes del seu últim album "Arround de city". Ací els músics que l'acompanyen van començar a jugar de valent: una bateria, una guitarra i un contrabaix a l'alçada professional de la brasilera. Els canvis de ritme els marcava ella, i ells es deixaven voler. Es increible com d'una melòdia suau es pot passar a un ritme desfermat i encomanadís. Va haver temps per uns "solos" improvisats o no, que feien pujar la temperatura del públic ( comprobat). Després va vindre una versió de Sinatra del "The way you look tonight" que em va costar reconeixer perque sonava molt diferent, però igual de tendra. I amb els Bises va arribar , com no podia ser d'una altra manera La Garota de Ipanema. Un clàssic de cor i acadèmia per a una brasilera com la Elias. Che, tu!! Espectacular. Sense deixar de banda la grata companyia.
No hay comentarios :
Publicar un comentario