Eclipsi de lluna

Fins el 2029 no hi tornarà a haver-hi un altre. Així que l'ocasió no es podia desaprofitar. Però més que l'eclipsi el que em tirava més d'esta proposta era pujar de nit a la Serra Gelada. Vore la mar des dels penyassegats, mentre la lluna s'amaga per partida doble. Allà dalt enmig d'un cel negre i espés, i allà baix, en el reflexe de l'aigua.

La nit acompanya, fa una temperatura ideal. Es més, en la pujada em sobra el polar, però dalt l'aire justifica el nom de la serralada. Fa olor a murta i timonet. Ens col.loquem en primera fila per vore l'espectacle. Ningú més ha tingut esta idea, cosa que es d'agraïr. Però a les esquenes d'on estem hi han milers de persones. Es dissabte per la nit.



Les vistes de Benidorm a les nostres esquenes són impressionats. Milers de llums contaminen un cel que a este costat es mostra negre amb una gran lluna blanca. Està perfecta.



No hi ha un núvol, res, només estrel.les. Està Orión , l'óssa major i les Pleyades, no sé identificar cap altra, però hi han milers. Comença l'eclipsi. La lluna va tapant-se de baix a dalt. Amb els prismàtics el blanc fa mal de tan blanc, i la part que ja no rep llum del sol va agarrant un color roig. Un espectacle total. Ací dalt no se sent res, quasi ni l'aigua, perquè la mar està com una bassa d'oli. Mentres, sopem. Tenim la veu de Sade molt baixeta de companyia, i pernil, formatge, empanadilles,i un vi de reserva de la Rioja Alta. Vamos, un picnic per a l'ocasió. I amb la coca de xocolate arriba els moments finals de l'eclipsi. Ja no es veu quasi la línia de l'horitzó, mar i cel estàn molt oscurs, l'absència de lluna ha furtat el reflexe a la mar.