Un posit per amor

Com cada matí el posit grog a la porta de la nevera li deia que la volia. Cada matí d'una manera diferent. Un "Et vull" o un "t'estime" en decenes de llengues diferents, fins i tot un dia li va deixar escrit en morse. Però també trobava versos, poemes, haikus, dibuixos, cançons, tot l'amor que pot cabre dins d'un trocet de paper. Així era Lluís, un home enamorat perdudament, de la nit al dia, sense descans, des d'aquell primer dia en el que compartiren el primer desdejuny feia ara un any.

Eixe mateix matí Elena s'alçava, com sempre quaranta minuts després que Lluís. En arribar a la nevera no va trobar la nota de sempre. Va mirar en terra per si havia caigut, però cap paper groc va apareixer per cap lloc. Elena es va estranyar, no entenia perquè precisament eixe matí, dia d'aquell aniversari tan especial, no trobava cap testimoni d'amor apassionat. 

Ella mateix es va convencer de que si no tenia posit, no era per un oblit, havia d'haver alguna cosa més. Així que va decidir no pensar més i esperar a que Lluís donara alguna senyal. Cap a les dos del migdia li va tocar per telèfon. Ella no li va comentar res, esperant que ell donara el primer pas, però Lluís no va fer cap comentari sobre l'absència de missages d'amor en la porta del frigorific. Elena va decidir esperar a la nit per preguntar-li directament.

A la nit la primera en arribar a casa sempre era ella. Eixa nit li tocava preparar el sopar. Va obrir la nevera i va agafar un tupperwear mig amagat darrere dels iogurts. Portava un posit al damunt. La lletra de Lluís li deia :

vos que amb so mirar mataumatau-me sols que hem mireuque m'estim més que hem mateuque viure si no hem mirau.

Va obrir el tupper i va trobar un llibre de 365 pàgines. L'última pàgina portava el breu poema que acabava de llegir, la resta, les 364 mostres diaris d'un amor que semblava inesgotable.