1 de setembre

1 de setembre. Per a mi és una data màgica, quasi tàntrica. Evocadora d'un temps feliç. Clar, que la que parla és una d'eixes persones raretes que prefereix agarrar les vacances a setembre i treballar tot agost.

Per aixó, a mi la reentré em sona a mite. I la "vuelta al cole" només la note pels "bonocoles" que et regalen en molts establiments. Tampoc vinc patint el síndrome post-vacacional: es clar que torne a l'octubre, però amb el Nadal tocant a la porta, es viu d'un altra manera.

A més a més , al setembre la televisió per a mi pateix una apagada general, i així em lliure de tots eixos símptomes de nova temporada : les series de TV que començen i els anuncis de coleccionables.

És un mes sense vaga als aeroports,, sense cua a les terraces per ferte una cervesa, la biblioteca torna a obrir per les vesprades, acaben les locucions nefastes dels becaris a la radio, i tot el món torna al seu lloc. I jo mentre, baixe la maleta de dalt l'armari i deixe el mòbil a qualsevol racó de casa.

Benvolguts lectors, amics i desconeguts, tanque el blog per unes setmanes. Me'n vaig molt lluny, però tornaré. I a la tornada ho conte. Feu bondat. Fins prompte.