Personatges malvats

Segons el codi penal dels contes, els personatges malvats tenen al desenllaç de la història un càstic ben merescut. És el que toca, i el que hauria de ser també a la vida real. No hi ha conte que no duga implicita eixa dualitat bo-roïn que tant agrada als xiquets, i als productors nord-americans. La pena és, que de tant roïns que són alguns personatges, ni tan sols el càstig fa prou per convertir-los en un personatge bo. Que anem a fer! El món està ple de persones desagradables, i jo conec un. Vaig a contar la que podia ser la seua història.

Això era i no era un poca-pena sense massa gràcia, ni encant conegut. Este home gris era el masover del senyor de Cantacucs. Li deien Malafí, i al seu càrrec tenia una dotzena de peons que treballaven nit i dia les terres del noble. Malafí era tan roïn que mai estava content del treball dels seus jornalers. Si hi havia mala collita, la culpa , d'ells. Si les pastures escassejaven, la culpa d'ells. Si un ase de càrrega moria, la culpa tornava a ser d'ells. I així sempre. Eixa era la seua faena, escridassar i humiliar, i la resta del temps es quedava sentant a la porxada de la casa gran prenent el solet.

Els camperols, desesperats i cansats, ja no sabien que fer, i van decidir demanar ajuda a la senyora LLuna. Ella els ajudaria. Sempre ho havia fet. Per la lluna sabien quan collir, quan sembrar, quan empeltar els arbres , i quan paririen les vaques. Ara no els podia fallar.

Eixe mateix dia, a boca de nit, van acostar-se fins el turó de la Figadolça, i davant de la lluna, li van pregar per que Malafí provara de la seua mateixa medicina. I així va ser.

Dies després, ningú sap perquè, el sol picava com mai, més sabent que ja estaven a les acaballes de febrer. Malafí, suava com un porc envarat damunt llenya encesa, i desesperat es va acostar al pou. Tampoc hem pogut aclarir com la burreta Isabel va fer per espentar Malafí dins del pou , quan éste omplia un pual.
I eixa va ser la fi de Malafí. I el que és ben cert és que el sol i la lluna des d'aleshores es pinten amb un somriure en tots els dibuixos que pinten els xiquets.

Este conte el vaig escriure el decembre del 2006, esta vegada el recupere per ser hui el día en que torne a tropessar amb un altre Malafí. Li diuen Leopoldo David Bernabeu. Qué em fet els de Benidorm per tindre que aguantar esta peça?