Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
29 septiembre 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios
(
Atom
)
4 comentarios :
Moltes gràcies per la dedicatòria per la part que em toca de mestra que sóc. Realment tenim tanta feina per davant que no ens l'acabarem i estem tant sols i tan poc compresos per la societat que la lluita contra tots és difícil, tot i que no es pot defallir. La pena també és que de mestres com el dels poetas muertos en queden tant pocs... Carpe diem!!!
Carpe Diem,Teresa. Un petonet.
EN GRECIA I EN ROMA ELS MESTRES EREN ESCLAUS.
ARA NO SON ESCLAUS, SON UNA MERDA.
COM UN PIANO...... LO QUE JO TE DIGA.
Home Boro, en podriem parlar d'això. No sé en quin sentit consideres que els mestres són una merda i tenint present que a sobre ho has escrit en majúscules, si en l'alçada que els està posant la societat o en ells mateixos, però dels dos aspectes en podriem parlar. Tens fills? Tens mestres que coneguis d'aprop? Coneixes el tema en primera persona?
Publicar un comentario