Tal dia com hui, fa ara 70 anys, Franco va dir allò de : En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
Si, només que la guerra acabés no va voler dir que la pau començara. Jo, i crec que tota la meua generació, per la nostra edat, ja no vam coneixer practicament la dictadura de Franco, a penes recordem que no vam tindre cole el día que eixe home va decidir que ja hi havia fet prou. Però tots vam tindre una infancia feliç, evidentment no hem patit una guerra. Però clar, quan ni al cole, ni a l'institut, ni a la Universitat, et parlen del que va passar al teu país tota eixa pila d'anys, sembla que et falta aixó que ara està tan de moda, la memòria històrica.
L'altre día vaig sentir algú que deia més o menys, que la primera generació (la dels nostres iaios) calla, la segona (la dels pares) oblida, i la tercera (nosaltres) pregunta. I crec que es veritat. Ahir vaig vore un magistral documental, fet a més per una amiga meua, Silvia G.Ponzoda, que du per titol Dins dels teus ulls i parla del final de la guerra civil en Alacant. Al documental ix una dona anònima que es troba pel carrer i després d'explicar el que ella va passar en la guerra, afegix : tenia ganes de contar-ho. Eixe comentari final em va causar especial atenció. Han passat 70 anys i ara sembla que ja té permís per a parlar. Han fet falta 70 anys?
Pel que respecta a la meua persona,reconec que tinc necessitat de saber. Resulta que Alacant va patir un dels capitols més tràgics de tota esta guerra i jo començe a assabentarme fa només 2 ó 3 anys. Mai he tingut cap simpatía per la política, no sabria ni tan sols definir-me ideologicament.
El meu iaio va estar a la presó d'Alacant, els republicans el van agarrar perque en un paper figurava com alcalde falangista de Benidorm. El meu iaio s'havia negat a ser alcalde, el seu nomenament només va durar un dia , temps suficient per acusar-lo. Estos dies també he conegut testimonis de gent que va estar al camp dels Almendros, a Alacant, o al d'Albatera, represaliats per ser republicans. També l'altre día vaig llegir un comentari d'una alacantina que tenia un iaio en cada bandol. Així de cruel és la guerra entre germans.
No hay comentarios :
Publicar un comentario