Un xulo-merda

Hui he vist en tots els diaris la fotografia de Sergi X. Martín( a estes altures supose que sabeu que parle del de la patada a la cara de la xica equatoriana al metro) M'ha quedat mirant-lo i l'he vist desafiant i xulo. Dos qualitats que quasi es veuen a primer colp d'ull. Com si els seus trets innocents en eixa pell blanca hagueren perdut força, davant la violència continguda que deu amagar la sang que corre davall eixa mateixa pell. Té ja 21 anys, és a dir que tampoc és un xaval. A eixa edat un ja sap el que es fa, i si un metge no certifica que pateix cap malaltia psíquica que li impedisca discernir entre el bé i el mal, este xic és un complet cobard i un desgraciat de la vida. Així de clar. Cobard per vexar a un xica menor que ell, amb nocturnitat, traïdoria, egolatria, mala baba i crueltat. Ell, el primer que fa, i ahí demostra que no té un pel de tonto, es buscar un atenuant. Diu que anava mamat. Jo diria que per les imatges que hem vist, punteria i equilibri no li falten. I també he dit que és un desgraciat de la vida, perque tot i que no és tonto, la inteligencia no li arriba al punt de medir el seus actes, i per tant acabarà algún dia per cagar-la. I espere que prompte. Un altra cosa seria que la justicia ara mateix li donara el merescut càstig. Uns anys picant pedra, sense anar més lluny.