Pau ja està ací

Li diuen Pau i és el meu quart nebot. El fill del meu germà Pepe i la meua cunyada Carol.Un altre xic, que anem a fer!! Arribava a les sis del matí del dissabte. Un Leo com la seua tia. Tot ha anat molt bé i com podeu veure el xiquet és molt guapet, dieuen que més bonico que els seus cosins quan van naixer. I és que els LLorca sembla que millorem l'especie amb el temps. Clar que aixó és ben fàcil. Amb els nostres nassos i els dits del peu, molt hi ha que millorar!! I estos quatre micos (Pau, Tomás, Mario i Sergi) sembla que han eixit molt ben fetets. Pau, per ara, és un sant. Encara no l'he sentit plorar. Te una pell fineta, quasi finiua, tant dolçeta que sembla s'escapa al tacte. No té ulls encara, només dos ratlles de xinet, i una boqueta molt dibuixada i pintaeta. La meua cunyada va tindre el detall de parir-lo abans d'anarme'n de viatge. A ella i al meu germà els desitje des d'ací molta paciència i responsabilitat. I com diu Isabel clara Simó en el seu llibre La Salvatge :

"Si tens un fill, complau-t'hi; però tremola pel dipòsit que se't confia. Fes que fins als deu anys et temi, fins als vint t'estimi i fins a la mort et respecti.Fins als deu anys, sigues el seu mestre, fins als vint, el seu pare, i fins a la mort, el seu amic. Pensa a donar-li bons principis abans que bones maneres; que et degui la claredat de la rectitud i no frivola elegància. Fes-ne una persona honesta abans que una persona hàbil"