Nit de festa

No és difícil acabar plorant una nit de festa. Supose que l'alcohol desferma la llengua, afluixa el rigit rictus diari, i deixa laxos els conductes lacrimals. Es prou habitual que les emocions es desborden , que passem de la rialla al plor. Fins i tot amb unes copes de més és quan es fan les grans confesions, quan es comparteixen les penes, quan el cos es desfà de la vergonya...a qui no li ha passat?. Són les consecuències de l'efecte balsàmic provocat per eixe últim gintònic. Copes de més que també poden produir l'eufòria, el descontrol, l'amnèsia i el mal rotllo.



Però parlem de les borratxeres positives. Eixes que a l'endemà analitzes amb un somriure camuflat i amb un lleu maldecap que cal assumir com a penitència. Eixes que t'han obert el ulls, que t'han descobert a una persona, que t'han facilitat demanar un perdó, o que t'han fet passar un inesperat fi de festa per al teu cos i per a la teua autoestima. I que quede clar que estes lletres no són una apologia de l'alcohol. Però de tant en tant, un sopar amb amics, una festa d'aniversari amb coneguts que fa temps no veus, unes festes majors de poble, són trobades de celebració, i està clar que el vi ve de la mà.
I perquè serà que amb dos copetes ens estimem més? Penseu-vo perquè sería molt trist no poder demostrar la nostra estima a aquells que volem si no és amb un cubata de més.