Solters amb parella.

Los solteros están unidos a una pareja aunque no sean conscientes de ello. Esta frase captada per casualitat d'entre les pàgines d'un diari fa ja uns dies em va fer gràcia. I he estat pensant. Perquè clar,ara resulta que tinc parella, i jo sense saber-ho.
El text començava dient que el inconscient te molt a dir en l'elección del company sentimental, i que tots, inclús els solters-singles-impares (cada un que es bateje com vulga),tenim una parella, encara que ni nosaltres som conscients d'esta novetat. Esta és una de les principals conclusions del psicoanalista Vicente Palomera. Ho va dir en una xarrada sobre la parella al segle XXI que va donar al Club Información. Per a Palomera, en la convivencia entre homens i dones hi ha alguna cosa que no funciona, des de sempre. ....Aixó si, diu que el matrimnoni o la parella hui en dia no està en crisi, no, molt al contrari, la gent, masoques tots, ens separem per a tornar a unir els nostres destins.
El psicoanalista diu que triar parella es molt complicat (mira tu quin decobrimetn!), i que en eixe procés de tria hi han condicions determinants de les que no som conscients, i que a més estàn en relació amb tres factors essencials: l'amor, el dessig i el goig.
Este metge també parla de la proliferació de l'estat civil de la solteria, sobretot a les ciutats. Un estat que ha canviat de perfil en els últims anys. Es la fi dels solterones-as. Les estadistiques diuen que som persones lligades a la tecnologia, a les droges o a les trobades esporàdiques. Són tres eixemples d'eixes noves "parelles" inconscientes a les que ens lliguem ara. Parelles a les que estem lligats de manera totalment inconscient.
Com podeu comprobar este home té raó en algunes coses, però no sé, hi han altres conceptes massa moderns per a mi. Per molt xulo que siga el meu nou ordinador, no em veig descordant-me un botó de més, quan vaja a sentar-me davant d'ell. Vamos, que no me pone! Inconscient o no, jo preferiria una parella-parella.