Lluis Llach

Anit Lluis Llach va donar el seu últim concert a Alacant. Des de fa un temps està inmers en una gira amb la que vol acomidar-se del seu públic. Ara, amb vora 60 anys, i 40 damunt l'escenari, el de Verges té altres intencions, altres anhels i altres prioritats. O tal vegada , com a l'estació, espera l'arribada d'aire nou. Per a moltes generacions, des de la dels meus pares fins la dels meus germans, Llach ha sigut tot un referent cultural, tot i que la cultura siga una puta, i el benestar un xapero, al carrer del quatre llits. Però també un mestre de sentiments, que sap deixar el cos ha punt d'esclat quan ens creïem vençuts. I és un balsam per a l'espirit, que ens va ensenyar que la tendresa ens cura quan fa por la solitud. I un revulsiu de la nostra història que ens ha fet ser conscients de la negror d'un temps que està tan a prop, i la vergonya de no haver dit : prou. I fins i tot, mira tu per a on, Llach ha estat una ajuda per apendre la gramàtica de la nostra llengua. Anit, pensava que anava a tindre el privilegi d'anar a cobrir el concert, i la posterior entrevista que donava, per al informatiu en el que treballe. Però la informació mana i vaig anar a fer un altra noticia. Però en arribar a la redacció la cinta amb la grabació del concert m'esperava damunt la taula. M'esperava una vegada més la seua veu desfilant un núvol blanc penjant d'alguna branca, molt blanc..

Lluis,...Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill,
que sovint em sé tan a prop teu,
que sovint et sé tan a prop meu,
i em pregunto si sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.