Shortbus

D'entrada dir que no és una gran pel.lícula, però és divertida. I hui en dia, al menys, que els cinc euros de l'entrada et facen pensar, riure o plorar. I he de dir que Shortbus es divertida, com ja he dit, i també humana. I aixó ja es prou. La publiciten com la cinta que des de fa molt de temps trau sexe explicit a la pantalla. Si, es veritat, i per a molts aixó ja val la pena, es carn fresca, i a més d'excelent qualitat, per continuar amb la "jerga" carnissera. I aixó, per cert, és el més negatiu de la peli, menys un tio supergross ,la resta està prou be. (No és que em fixe, però el 85 % de la peli està la gent en pilota picada, i clar....) Però anem al que toca, i aixó és dir que conta la història. Imagineu una colla de novaiorquesos que són habitual d'un club, el Shortbus. Els personatges de lo més variat: una sexologa anorgàsmica, un gay suicida, un yogurín d'anima tendra, una loka que fa de Madam, un veí voyeur, una dominant amb nom d'actriu famosa, un pijo-sado, etc. Tots són habitual d'este espai. I tots busquen la felicitat. I ací és on podriem dir: ¿Por qué lo llaman sexo cuando quieren decir vida? Perque la peli no parla de follar, sino de sobreviure. Està ambientada en un Nova York actual , però recorda l'ambient libertari de la França dels sostenidors cremats, o tal vegada l'ambient d'un Woody Allen primerenc. Una tragicomedia arriscada, una apologia del sexe desmitificat, un sa exercici de reivindicació de la natura. Quasi dos hores d'entreteniment amb moments gloriosos com el trio que "micro en mà" interpreta el Himne dels Estats Units.