la primavera

Més que una estació de l'any, la primavera és una malaltia. Greu, molt greu. He arribat a esta conclusió després d'analitzar els símptomes que la gent que tinc al meu voltant , o jo mateix, pateix estos tres mesos. I no vaig a parlar de símptomes físics, que ja sé que la meitat de nosaltres ens passem el dia esternudant o refregant-nos els ulls. No , no va d'aixó. Anem a fixar-se en els psíquics, perquè la perola en primavera és una olla a pressió. Per tant , fem cas a la llumeta de WARNING, WARNING !! quan vejem asomar març al calendari.
I entre els malalts de primavera, trobem als millors, els més coneguts, els malats d'amor. Els que mai han llegit una pàgina de poesía, i quan fan coindicir primavera amb enamorament , s'encomanen a Neruda i Benedetti com ànima en pena.
També estàn els que cauen en la melangia més fonda. Arrosegen un possat trist i gris , i d'estar a Lisboa , cantarien fados.
Es veu que la llum del sol comença a il.luminar amb massa força les nostres carències, les nostres pors, i clar, adonar-se d'un cop de tot aixó , acollona.
També estàn els "tripolars" que en arribar esta estació es destapen a consciència. Són aquelles persones que durant l'any tenen un comportament lineal o sòlid ( tot i que este siga fals) i en arribar estes dates , "cataplam" canvis d'humor, canvis de caracter, i donde dije Digo, digo Diego.
Perquè no sé si vos adoneu, però en primavera tot s'accentua. Els pesats són ploms de quilo i mig, els "sobrats" leviten, els "ploramiques" es transformen en planyideres, i els falsos te la peguen , i als cinc minuts te l'han tornat a pegar.
I lo pitjor de tot és que en primavera ningú pot llançar la primera pedra. Analitzeu el vostre comportament, mediteu les vostres accions, observeu les relacions que teniu amb altra gent. No estem "a salvo" . Som a la primavera i no podem escapar de la seua influència. Es un avís de navegant. Que la fuerza nos acompañe fins que arribe l'estiu.