Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
26 abril 2006
FES-ME UN ALTRE
Amb els ulls oberts, i amb els ulls tancats, al nas, mossegant-me el llavi, al front per vore si tinc febra, a cau d'orella dient-me com m'estimes, el ràpid del "fins després", el de cinc segons recolçats a la paret del portal de ta mare, baix els llençols quan demanes guerra, el de bon dia i el de bona nit, el que té gust a café i el que sap a resaca, aquell llarg i acollidor entre romaní i timó, el del mos al bescoll quan em rente el cap, el que em consola i sap a llàgrimes, el que em fa callar, el primer i l'últim d'un seguit llarg tirats al sofà, el que "sap a glòria" quan fa dies que no ens veiem, el virtual, el que no t'esperes i el que es veu vindre, aquells primers fets amb vergonya, el de després de fer-ho totalment esgotatats amb l'últim alè, el primer d'enamorats amb 14 anys, i l'últim, que encara hui em crema.
Suscribirse a:
Enviar comentarios
(
Atom
)
9 comentarios :
escrius molt bé!
calenta!
Amb 14 anys? si, si
El millor, el matutí inesperat...
tu si que saps a glòria. shhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh mmmmmmmmmmmmmmmmmm ahhhhhhhhhhhhhhhh uiqui uiqui uiqui uiquiiiiiiiiiiiii ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh massssssssssssssssssssss masssssssssssssssssssss
Pi! És potser l'escalforeta...el que ens manté vius... dic...vives. M'agrada!
Quina dolçor no? L'article m'ha agradat molt Pilar i espere que continues penjant cosetes en català. UN BES
Ets la millor. Ho se desde fa mes de vint anys.
Ale Pi! Sempre amagues sorpreses i accions bancaries???? No et feia jo tan sensible i romàntica...com pares més bé sequeta!!!! Saps quin és l'antònim de decebre?? dons tú eres de les poquíssimes persones (menys de 3) en les que he experimentat eixe estrany i meravellos proces invers a la decepcció. I damunt eres un geni de la informàtica. K asquerosa!
Tan sols he pogut fer una ullada ràpida i m'he trobat gratament sorpre's amb un estil literari intimista i que destila sensibilitat femenina. No he pogut més que recordar alguns versos de l'hotel París d'Estellés. Poesia (o prosa?) senzilla però cridanera en sentiments.
Felicitats. Lluís.
Porte dies volent entrar al blog per llegir este text, S'en parla molt i molt bé... que ho sàpies.
Però no he pogut entrar abans perque estava ocupadissima fent-me uns quants ... al carrer, a casa, al treball.... de dia, de nit...amb llengua i sense... lícits i prohibits, dolços i amargs...
Ara que he trobat una estoneta, pense que ha volgut la pena fer una parada.
B7s (de quina altra manera podria dir-te adeu?????)
Publicar un comentario