06 marzo 2014

El risc que fa batre el cor.

Mai saps el que t'espera. I no parle del futur, estic parlant del present inmediat, el de hui per a demà. D'allò que tan sols un dia abans ni et passaria pel cap i que a l'endemà ho tens ahí. 

La vida és així. Capritxosa. Li demanem un impossible durant anys i anys, esperant que arribe el miracle, i evidentment no es fa ni cas. I convertim eixe impossible en la nostra pedra Rosseta, en la nostra brúixola, en el nostre codi d'honor.

I així van passant el dies. I et conformes. De tant en tant el fantasma d'eixe impossible apareix, pero tal com ve, se'n va. I un bon dia, t'alces i per sorpresa , davant de tu, tens un "possible". Està ahí al teu abast, només tens que obrir la mà i agafar-lo, o obrir el cor i deixar-te voler, o obrir el cap, i fer un pensament.

Però també sé que un "possible" no és el mateix que un "impossible", i que en eixa potencialitat que té el "impossible " de fer-se "posible" està l'encant de la vida, el risc que fa batre el cor.

3 comentarios :

dapazzi dijo...

Pareix que la primavera s'ha instalat definitivamant en l'horta.
Tots tenim alguna nau que altra desitjant que atrque d'una vegada.
Baci cara.

Pilar Llorca dijo...

Baci dapazzo!

Anónimo dijo...

Siga el que siga allò que amague aquest escrit, ánim i que siga per a bé.
Txema Rico