17 julio 2009

Kalos Thánatos

Amagat de raons i equanimitats
debutava a l'escenari de la maduresa.
Arribava tard però assenyat,
com qui navega contracorrent per plaer
com qui menja carn per Pasqua.

Amb tres dècades a l'esquena
la vida se li esmunyia pels cantons.
Així era ell, no tenia cap pressa.
Caminava curt però amb cadència
amb l'harmonia de qui naix ballant
amb la tranquilitat de qui morirà aviat.

Es sobrava amb dos arbres i una canya,
i l'ombria de la muntanya com a casa.
Així va viure mentres va voler.
Rebel i solitari, però fidel.
Com una milotxa un día de Llebeig.

1 comentario :

BORO. dijo...

Els preferits dels déus moren joves.