Quina llegenda amaga la cara del moro? Te la conte!

Conta la llegenda que en l'època de la dominació àrab la Medina Laquant (l'Alacant musulmà) estava governada per un príncep que era cruel amb els cristians (molt original la llegenda no és!!). Aquest home es deia Ben-Abed-el Hacid, i només tenia una debilitat: la seua única i bella filla Zahara.

"la cara del moro" al Benacantil

L'ambició pel poder i la riquesa feia que el príncep tinguera previstos rics pretendents per a la seua filla, que a la cap i a la fi, li portarien profitoses aliances i més beneficis.

En una ocasió, durant una festa, la bella princesa es va retirar al pati d'armes de l'antiga fortalesa, farta dels afalacs i les floretes que li tiraven els seus enamorats. Estant allí, contemplant la mar, va sentir una veu. Era un jove cristià, que com no podia ser d'una altra manera, també va caure enamorat als seus peus. Zahara va admirar la seua valentia, sabia que si s'assabentava son pare el condemnaria a la pena de mort, així que el va ajudar a escapar per un passadís ocult i va tornar a la festa tota enamorada i radiant.

Però tota la seua felicitat va desaparéixer de sobte: son pare estava esperant-la per oferir-la com a esposa al Sultà de Damasc. I mentre passaven els dies, a l'espera de formalitzar el compromís, Zahara continuava amb el seu amor cristià. 

La seua criada sospitava alguna cosa i va decidir espiar-la fins que va adonar-se que Zahara es veia amb una persona. Va descobrir qui era. El jove era Fernando Garcia de Oñate, casualment fill d'un dels nobles cristians que més encabotadament lluitaven contra el Príncep musulmà.

"la cara del moro" des del barri de Santa Creu

Cada vegada era més difícil per als enamorats poder quedar sense perill i Zahara cada dia estava més trista. Ben-Abed-el Hacid estava preocupat per veure a la seua filla així i va consultar amb l'astròleg reial. El mestre li va dir que la seua filla estava malalta d'amor i el príncep li va dir que començaria els preparatius de la boda amb el sultà. L'astròleg li va dir que això no funcionaria, que la princesa havia de casar-se per amor i no amb un home triat per ell.

Quan la criada li va explicar tot al príncep, aquest va embogir de ràbia. Per culpa d'un enemic cristià els seus plans estaven a punt de ser destruïts. Així que es passava les nits vigilant, fins que Fernando va aparéixer i el va capturar.

Amb el jove cristià presoner, la princesa va caure malalta i son pare, que no deixa de ser un pare i la vol (per molt "moro" que el pinten), va decidir fer una aposta amb ella. - "Si demà apareix la terra blanca deixaré que et cases amb ell, i si no és així, morirà penjat de la torre més alta del castell i tu et casaràs amb el sultà" -

Imagineu la situació de Zahara! Mai en la vida havia vist nevar a Medina Laquant, el que esperava era un miracle. Després de tota una nit sense poder dormir, quan va guaitar per la finestra, va contemplar tots els camps blancs, nevats pel color de la flor de l'ametller, com mai abans s'havia vist. El Benacantil i tots els bancals dels voltants estaven amb la princesa i van florir en només una nit perquè guanyara l' aposta.

Però quan va anar a dir-ho al seu pare, aquest, va mirar cap a la torre més alta on penjava sense vida el cos inert del seu enamorat cristià, a qui ja havia llevat la vida trencant la promesa que li fera a la seua filla.

Ella va córrer cap al cadàver del seu enamorat i en una abraçada mortal es va precipitar amb el cos inert del jove cristià serra cap avall. El pare, desesperat davant la mort de la seua filla, es va precipitar després d'ella quedant destrossat per les figueres de pala del "Matxo del Castell", i perdent la vida. Era el seu càstig per no complir la promesa que li havia fet a la seua filla.

I des de llavors el Benacantil té la cara del malvat príncep llaurat a la roca, castigat eternament pel vent i el temps (i les cagades de les gavines). I les flors blanques dels ametllers tenen enmig una taca de color rosa, per recordar la sang vessada per l'amor impossible entre una mora i un cristià.

Us ha agradat?