La veritat és que la novel.la de Michela Murgia es curta ( 220 pàgines) , però així i tot esperava que em durara més de tres dies. I no, no la he pogut deixar fins acabar-la quasi d'un cop.
Esta és una novel.la que conta la història d'una acabadora, un personatge de la tradició oral de la cultura de Sardenya, que té el do de saber discernir quan és el moment d'acompanyar algú en el darrer tram de la seua vida, de fer complir el dessig del mort, quan la frontera entre la vida i la mort és un fil, un acte entre la pietat i el delicte. El que hui en dia anomenariem la mort assistida.
L'altre personatge principal que acompanya a l'acabadora és el de Maria, la seua fill'e anima. Es tracta d'una pràctica bastant comuna dins de la societat sarda, consistent en un acord entre una familía rica en fills i pobra en diners, i un altra que té riqueses però no fills. La percepció d'una afinitat secreta amb el nen que s'escull com a fill'e anima, i el desig d'oferir-li unes millors oportunitats pr fer camí en la vida, són l'origen d'una proposta que té totes les parts afavorides.
Bonaria, la modista acabadora, li explica a Maria que tots arribem a la vida gracies a l'ajuda de certes persones; per tant és lògic que també en el moment de morir necessitem d'altres per eixir d'este món. En tota la novel.la la mort està present sense deslligar-se del concepte de la maternitat.
Michela Murgia ha guanyat difernts guardons en la literatura italina per “La acabadora” , entre ells el Premi Campiello.
Com els ulls de l'òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crer marees de sentit en algun invisible més enllà de l'ànima.....El dia els va sorprendre en un son mancat de culpes, estrets en una abraçada en què l'un finalment s'havia retrobat i l'altra s'havia perdut.
Un rinconcito para los valientes de ánimo, donde encontrar un bálsamo en forma de libro, película, pensamiento o receta. De toda cabe en esta caja de Pandora que sólo se abre para los que tenéis el coraje de soñar.
No hay comentarios :
Publicar un comentario