Les cinc.
L'alarma trenca el nirvana cassolà instalat d'amagades a la meua habitació.
Fa por traure el peu del llit.
Més pànic dona traure l'ànima a la foscor del carrer.
Vaig obrint carrers i calfant voreres.
Sóc la sargantana més matinera.
Gite a herois i cràpules. A àngels de la guarda, i a dimonis emplomats.
A estes hores tan se val. Ningú s'en adona de les diferències.
S'obri la porta del darrere del Corte Inglés. Ja no estic sola. Isidoro Alvarez m'acompanya.
Vaig desfent camí. Les cinc i vint.
El bus número sis m'avança amb dos passatgers adormilats al davant.
No fa fred, fa la temperatura desconeguda de la darrera foscor.
Els graus exactes que necessiten els astres per donar vida a la llum redemptora.
Però mentres eixe moment arriba, jo ja calfe motors.
La matinada és meua.
La redacció també.
4 comentarios :
Em fascinen els teus comentaris Pilar! És un autèntic plaer gaudir d'aquests petits trossets de la teva vida que comparteixes amb nosaltres. Em declaro FAN total teva......, si us plau continua donant ànima aquest espai i permet que la resta de nosaltres ens deleitem amb ell. Un petó molt fort !!
PI, a mi em passa algo paregut.
Mil gràcies per els comentaris. Per mi és molt important saber que hi algú que entra al blog i a més a més li agrada.
Sita mía no lo dudes, no nos gusta, nos encanta, lo que escribes y lo que fotografías!
Publicar un comentario