Me'l compre!

Hi han persones a les que compraries. Directament, sense preguntar el preu. La veus, i dius, jo vuig éste o ésta, i me’l emporte per a tota la vida. Així de segura estic.

Gràcies a Deu, o a qui siga, jo tinc la gran sort de tindre al meu costat persones meravelloses que m’han tocat per sort o perquè la vida me les ha col.locat al meu costat i ahí les tinc, espere que per sempre. També he conegut persones meravelloses que per alguna circumstància s’han quedat en el camí, però que m’acompanyen allà on vaig. Cada vegada que xafe una muntanya, cada vegada que olore romaní, cada lluna plena que guaita per la meua finestra.

I de vegades, de tant en tant (molt de tant en tant), i quan ja sembla que eixe gènere està esgotat, entropesses amb algú que està dins d’eixa categoría: de gent que et compraries. I ací el “busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo” no val, perquè és imposible trobar-ne un de millor.

Estos dies ,a Castelló, he trobat una d’eixes persones. Un tio de cap a peus, gran, molt gran. De professió: humil, de tracte: humà, de somriure fácil, de rialla sana, de cor gegant. D’eixos que et donen la mà per saltar per un barranc i ho fas amb els ulls tancats: saps que amb ell no ha de passar-te res. El conec de les converses que es mantenen mentre camines uns dies per la muntanya. Que millor escenari per comprobar la qualitat de l’ànima. La de un home bo. La de una persona feta amb la materia amb la que estàn fets els somnis. Però em pessigue i estic desperta.