Tinc el cap sec. Més xuplat que un cap de cigala el dia de Nadal. No em naixen idees. No tinc ocurrències brillants per escriure una simple entrada en este blog. Ha de ser que tindre la panxa plena provoca la reacción inversa allà dalt, i clar el cap es queda esprémut com una taronja. I com després de este període ( que a mi m’ha durat fins al cap d’any ortodoxe, es a dir, fa dos dies) he agafat dos quilets de més, el meu cervell s’ha quedat aixut com una moixama.
I quan dic que tinc el cap sec no vull dir que el tinc buit. Buit no. Al contrari. Massa coses és el que tinc ara mateix al terrat de la meua personeta. Entre elles un ERE que pot deixar-me al carrer, examens que atendre, somnis que sospesar, una oferta viatjera podriem dir que sense precedents, i un patracol d’angúnies i malenconies que no fan un altra cosa que fotrem el dia, quan baixe la guardia. Es increïble els maldecaps que dona el cap. Tal vegada no hauriem de fer-li tant de cas. Però si no li fas cas al cap, has de fer-li cas al cor. I clar, a mal conseller ens arrimem. El cor et tiranitza, només pensa en ell, ni mira les consecuències, només pensa en jo,jo,jo.
Però torne a allò del principi. No se que em passa però no tinc pensaments fructïfers, ni idees en potència, per no tindre no tinc ni somnis interessants al que recórrer. I el pitjor de tot és que no sé que contar. Tal vegada perque el que tinc que contar no es pot contar. I fins ací puc escriure.
No hay comentarios :
Publicar un comentario