Semblava que li feia llàstima haver guanyat a Federer. Fins a eixe punt arriba la modèstia i la grandesa de Rafa Nadal. Després de quatre hores i vint minuts el maracorí s'alçava amb l'Obert d'Australia, un dels pocs guardons que li faltaven. I ahí estava abraçat a Federer, consolant-lo,llevant-se mèrits i postposant la celebració de la victòria. Un altre no haguera dubtat en posar a soles per la foto i assaborir el moment de glòria.
No he vist mai un cap com el de Nadal. La seua capacitat d'abstracció, de superació, d'entendre la competició com allò que és, un joc. Veure un partit de Rafa Nadal es patir amb ell, et contagia fins i tot la seua suor ,el seu cansament, els crits d'esforç. I per supost et contagia eixa força seua, eixa meravellosa capacitat de no donar mai res per perdut, tot el contrari, de sentir-se guanyador en cada pilota que toca.
Deixe ací les paraules dels dos tenistes. A Federer,desconsolat com un xiquet ni tan sols li eixien. Només quan Nadal li ha oferit el seu consol, el suïss ha pogut dir alguna cosa. I per supost quan li ha tocat el torn a Rafa, practicament les primeres paraules han sigut per a Federer,li ha demanat perdó "por lo de hoy", i li ha dit que era un dels grans. Els dos s'han vist les caras en set finals del gran slam, cinc han sigut per a Rafa. Jo estic segura, i ell també, que "l'adventage" continuarà del seu costat.
No hay comentarios :
Publicar un comentario