Escric de nou amb un mocador al nas. Encara no estem a l'abril i la que ací escriu va per el segon refredat i la segona faringitis de l'any. Si afegim una torcedura de peu, una intoxicació/alergia (que encara no sé que va ser allò), i dos dies de grip intestinal el panorama és per arrancar a correr. Ahhhh, i m'oblidava, demà vaig al otorrino per un soroll llarg i sense pausa que tinc a la oïda des de fa dos mesos. Be, que estic feta una braga. Jo no sé que he fet peró els 40 estàn a la cantonada i a mi ja no estàn sentant-me massa be. Jo que era tota salut, que mai he pres ni pastilleta per a la regla, que fins i tot en gener em vaig donar de baixa en Asisa perquè pensava que estava tirant els diners. Doncs ací estem, amb una farmaciola més plena i variada que una caixa de surtidos Cuetara.
Tenim de tot :Espidifen per a dolors variats, Frenadol per als refredats, Almax per als excesos gastronòmics, Reusin per als dolors musculars, Viscofresh per a la conjuntivitis alèrgica, Faringesic para la gola, Micralax per a quan no vas, Loperam per a quan vas massa. Només em falta el Prozac i el Lexatín. Però tot vindrà. Ja voràs.
El consol que em queda es que estic en la mitjana. Les farmacioles dels espanyols tenen entre 10 i 20 fàrmacs. Es a dir, que anem tot el dia a tota pastilla, mai millor dit.
Jo que era de la vella escola, la de les iaies. Tot ho curava l'aigua amb llima, la mel, les herbetes, el llit i un mocador a la gola. Fins i tot el mal de panxa me'l llevaven com abans, no se si s'en recordeu?, amb un mocador i unes oraciones et trencaven l'enfit i era mà de sant. I les picades d'abella ,amb un tros de fang, i el mal de queixal, glopejant conyac. Ara no, ara l'automedicació és la pràctica habitual: obris la caixa màgica de la Doctora Pandora i tu mateix fas de metge.
Però el que més m'al.lucina de tot açó és que hem perdut la capacitat de sofriment, moltes vegades no aguantem ni un lleu maldecap. No és que siga masoca, però crec que ens hem fet dèbils, de cos i d'esperit. De vegades cal aguantar una mica de dolor per sentir-se viu, per saber que el nostre cos ens reclama atenció, "mimitos", hores de son, hores de muntanya i sol. Medicina natural per al cos i per a l'ànima.
6 comentarios :
Fallereta del 73, eres mol antiga, passa de tot i tirat a l'arena.
Farlopa, cristals d'eivissa, la bolsa de costelo,etc.
(fins la viagra, per allo dels 40).
Que et millores.
I PREN LES ASPIRINES FRANCESES D'ANDORRA, QUE T'HAS PORTAT D' EXTRAPERLO.
Y un antibiotic a temps
Per cert, lo de fallereta del 73 es bonissim.
Et quidrare sempre aixina
Pi, el millor per a superar el que t´està passant és pillar un bon "manrró", ja saps d´aquells que et fan ablidar-ho tot, que et traslladen a una altra galaxia i que vas flotant tot el dia. T´assegure que és la millor medicina, aquesta també és de la vella escola. Ja em diràs com t´anat.Molts bessets
La primera cosa deistjar-te que et milloris.
La segona, dir-te que aquest típic tòpic dels 40, encara que no agradi sentir-ho, és cert. O sigui, que ves fent-te a la idea de que els anys, encara que no es portin al cos sinó a l'eperit i totes aquestes coses, no passen en va, sobre tot pel cos. I això és així, a Granollers, a Alacant i a la Xina Popular, com va dir aquell.
La tercera és que sóc adicta al teu blog, ja ho veus. Tant i que m'ha picat el cuc i ja també en tic un. No ho faig tan bé com tú, però m'agrada. Ja et convidaré a fer-hi una ullada quan hi tingui més material.
Petons.
Dear friend.Jo també estic en la mateixa situació, es a dir, malalt, constipat, refredat, etc... es que ja als 40 els refredats ens semblen la pijor de les enfermetats...però jo no vaig al metge, ho tinc clar, com dien les nostres iaies.."si vas al médico se cura en una semana y, si no vas en siete dias". I tenen raó... jo a base d'herbes i mel he sanat...SALUT AMIGA.
Querida seronovesientas, no te quejes porque hasta ahora es como si hubieses llegado al Chalten en bus, cuando llegues a los 40 será como un paseo "al chorrillo" despues vendrá el Fitz Roy que hazte a la idea que serán los 50, los 60 la subida a las Torres del Paine, y si tienes suerte,te quedan los sietemiles y los ochomiles.
Como ya has hecho estas subidas sabes que el placer de superarlas es mayor que el esfuerzo que te han costado. Con la edad pasa lo mismo.
Animo que estos constipadillos son el entrenamiento para que salga el médico que todos llevamos dentro. Besos.
Publicar un comentario