Grip

El pitjor que te la grip és que només et deixa dos coses a fer: dormir o pensar. Tots els símptomes (des de la febra , el maldecap, els dolors musculars...) no et deixen ni llegir, ni veure la televisió, ni fer bricolage, per dir alguna cosa. Al llit, amb un mocador de paper pegat al nas, o dorms o penses. I sembla mentida , però quan per obligació has d'estar al llit, com que no apeteix dormir. Així que ací estic pegant-li voltes a la perola. I en aixó estava quan m'he quedat mirant una foto de l'estiu del 2002, en El Salvador. Estic jove, només han passat 5 anys y mig ,pero semblen molts més. Ho analitze (no tinc una altra cosa que fer) i me n'adone que en eixe temps ha passat el més important de la meua vida. Moltes vegades, quan pensem en el temps ja viscut, i per tant irrecuperable, ens entra una especie de "morriña" transcendental, de "saudade" del temps perdut (faig un paró per anar a per una magdalena prousiana), de nostàlgia de bolero per no poder fer marxa arrere. Pense en estos moments que éste es un dels gran temes del pensament humá: el "rewind" de la vida. El "si jo haguera": si haguera dit que si, si haguera estudiat tal, si haguera decidit el contrari, si m'haguera donat una segona oportunitat.....si alguna cosa d'estes haguera passat, on estariem ara? Seria millor, pitjor... La resposta és que seria diferent, i punt.
Ara pense que potser en aquell moment vaig perdre l'oportunitat de canviar la meua vida. Tal vegada si. Tal vegada no. Tal vegada tot açó es produte de la febra. Així que será millor que em deixe de romanços i torne a la realitat, perquè el meravellos sistema de sanitat que tenim, al que vaig telefonar fa tres dies, m'ha donat cita per a hui i m'espera el metge.