L'amor perdut té una capacitat infinita de ferir.
Està ahí, amagat, esperant que l'oblit es despiste.
L'amor perdut no sap de dates de caducitat,
torna a donar senyals el dia menys apropiat.
L'amor perdut hauria de ser amor amb punt i final
però com d'amor-amor només hi ha un,
el perdut té llicència per a matar.
3 comentarios :
Hermana mía, hay veces que parece que copias lo que publicas aquí, cuando te toca la vena pasional...no te reconozco. De todas formas me gusta ¿eh?
L'amor-amor, oh foll amor! No esdevé mai perdut. Són potser les seves conseqüències que ens perden. Pi, l'amor hi és. Ahi davant teu, assaboreix-lo!
en ocasions d'ha de traure l'escopeta... per si ensenya el cap!
:)
Publicar un comentario