Malafí

Segons el codi penal dels contes, els personatges malvats tenen al desenllaç de la història un càstic ben merescut. És el que toca, i el que hauria de ser també a la vida real. No hi ha conte que no duga implicita eixa dualitat bo-roïn que tant agrada als xiquets, i als productors nord-americans. La pena és, que de tant roïns que són alguns personatges, ni tan sols el càstig fa prou per convertir-los en un personatge bo. Que anem a fer! El món està ple de persones desagradables, i jo conec un. Vaig a contar la que podia ser la seua història.
Això era i no era un poca-pena sense massa gràcia, ni encant conegut. Este home gris era el masover del senyor de Cantacucs. Li deien Malafí, i al seu càrrec tenia una dotzena de peons que treballaven nit i dia les terres del noble.
Malafí era tan roïn que mai estava content del treball dels seus jornalers. Si hi havia mala collita, la culpa , d'ells. Si les pastures escassejaven, la culpa d'ells. Si un ase de càrrega moria, la culpa tornava a ser d'ells. I així sempre. Eixa era la seua faena, escridassar i humiliar, i la resta del temps es quedava sentant a la porxada de la casa gran prenent el solet.
Els camperols, desesperats i cansats, ja no sabien que fer, i van decidir demanar ajuda a la senyora LLuna. Ella els ajudaria. Sempre ho havia fet. Per la lluna sabien quan collir, quan sembrar, quan empeltar els arbres , i quan paririen les vaques. Ara no els podia fallar.
Eixe mateix dia, a boca de nit, van acostar-se fins el turó de la Figadolça, i davant de la lluna, li van pregar per que Malafí probara de la seua mateixa medicina. I així va ser.
Dies després, ningú sap perquè, el sol picava com mai, més sabent que ja estaven a les acaballes de febrer. Malafí, suava com un porc envarat damunt llenya encesa, i desesperat es va acostar al pou. Tampoc hem pogut aclarir com la burreta Isabel va fer per espentar Malafí dins del pou , quan éste omplia un pual.
I eixa va ser la fi de Malafí. I el que és ben cert és que el sol i la lluna des d'aleshores es pinten amb un somriure en tots els dibuixos que pinten els xiquets.